EXPOSICIÓ CURSES I PILOTS. CENTENARI DE LA COPA CATALUNYA

CURSES I PILOTS. CENTENARI DE LA COPA CATALUNYA

L'exposició que, sobre la Copa de Catalunya, han planificat la Col·lecció d'Automòbils Salvador Claret i l'Arxiu Municipal de Sils, és, de nou, pionera en aquesta temàtica en l'àmbit estatal i és un recull les dades més importants, els objectes i les fotografies que s'han recuperat d'aquelles cursesinternacionals.
La Copa de Catalunya neix quan dos entusiastes catalans de l'esport automobilístic: Enric Ràfols i
Francesc Casadellà, decideixen oferir un trofeu de plata al primer pilot que aconsegueixi guanyar en tres ocasions aquesta prova o que s'imposi en dues de seguides. El ReialAutomòbil Club de Barcelona, que posteriorment passarà a ésser el Reial Automòbil Club de Catalunya, encapçalat per Francesc Sarralamera, va recollir l'oferiment d'en Ràfols i d'en Casadellà Abadal i es van iniciar conjuntament els contactes amb els diferents equips de les principals marques interessades en la competició automobilística.
La Copa de Catalunya va esdevenir la primera gran cursa d'automòbils que es va organitzar a Espanya amb participació internacional i amb la intenció que es disputés anualment fins a l'adjudicació de laCopa.
Aquesta prova, per la seva internacionalitat i rellevància, va marcar un abans i un després en la
manera de veure l'automòbil a Espanya i en el fet de creure en les seves grans possibilitats.
Malauradament, a l'Estat espanyol no existia una tradició automobilística important a causa, de dos motius bàsics, entre d'altres: el primer, la interrupció de la cursa internacional coneguda com la París- Madrid, que es va celebrar el 1903 i que obligà al Govern d'Espanya, davant la gran quantitat d'accidents mortals que es produïen a les carreteres franceses al pas dels vehicles, a prohibir l'entrada dels participants al nostre país; el segon motiu, la feblesa de la nostra incipient i desconeguda indústria automobilística.
L'exposició ens permet conèixer de primera mà el que va significar la Copa Catalunya i la importància que, a partir d'aquestes curses va assolir l'automobilisme esportiu, sobretot a casa nostra.
Entitats com el RACC, la Penya Rhin o l'Autòdrom Nacional de Terramar, entre d'altres organitzadors van ésser les responsables de les primeres curses al circuit urbà de Montjuïc, del Trofeu Armangué o de la Volta a Catalunya. Més tard arribaran les curses de pujades de muntanya, com la Pujada al Montseny o als Àngels. També, en el improvitsat circuit conegut com «Sol de Baix» a Barcelona, es veuran moltes curses de «midgets» i per les sinuoses carreteres de muntanya se celebraran els primers ral·lis de regularitat i posteriorment de velocitat, mentre que en la barcelonina Diagonal, en el parc de Montjuïc i més tard en el Circuit de Catalunya els molts aficionats a l'esport del motor seran testimonis de l'evolució de la Fórmula I.
Una àmplia mostra fotogràfica sobre la Copa Catalunya és el nucli fort de l'exposició, que es veu
complementada amb diverses vitrines dedicades cadascuna a una activitat o a una entitat organitzadora d'aquestes curses, i on les medalles, els diplomes, les copes i les maquetes ens
permeten adonar-nos de la importància que han tingut per a la societat catalana.

Salvador Claret i Sergatal

Serveis gratuïts

L' escriptor i gastrònom Manuel Vazquez Montalbán argumentava en el capítol del seu llibre La Cuina Catalana dedicat a la depredació i com la gent aprecia menjars com els cargols, els espàrrecs, les granotes, els bolets etc. no només per les seves subtileses gastronòmiques sinó també, perquè amb habilitat, amb coneixement i/o amb paciència encara es poden trobar a la naturalesa de manera gairebé gratuïta. De fet, la gratuïtat d´aquests productes només ho era (ho és) pel fet que no originen una despesa directa. Sovint, però, si un acaba sumant les hores emprades, la benzina gastada, la intendència, vaja, tot el que acabem gastant per trobar tres o quatre quilos de rovellons al bosc, és molt probable que poguéssim comprar-ne el doble quilos en qualsevol plaça o mercat. Ens agraden les coses gratis o pensar que hi ha coses gratis. Així, quan anem al supermercat poques vegades resistim la temptació d'agafar un producte que sense necessitar del tot se'ns ofereix amb rètols del tipus: paguin dos i emportis-se'n tres o bé, ara amb la nova presentació de litre, un 30% de detergent gratis. Obviem que, generalment, tot i l'oferta, el comerciant ja ha calculat per a ell un benefici substancial, i apa, cap al cistell!
Els polítics ja fa temps que han descobert l'atractiu que la cultura de la gratuïtat té per a la majoria de ciutadans. Una gratuïtat, és clar, fictícia. Ja que abans qui més qui menys ha pagat el producte o el servei que se'ns publicita i/o se'ns ofereix com a gratuït a través dels impostos. Medicines gratis, revisions ginecològiques gratis, audiòfons gratis, llibres escolars gratis, transport escolar gratis constitueixen una petita mostra del reguitzell de promeses electorals amb les quals aquests darrers anys s'ha intentat atraure vots i voluntats.

ELS PROBLEMES ACOSTUMEN A arribar en èpoques de vaques flaques. Quan pel motiu que sigui algú decideix tancar alguna aixeta. Llavors pot passar que, serveis amb periodicitat basada en criteris estrictament mèdics i científics, com per exemple les revisions ginecològiques anuals, acabin degradant-se i allargant-se a cada dos o tres anys per l'aplicació de criteris economicistes restrictius. Llavors pot passar, també , que el transport escolar no obligatori després d'haver estat finançat al cent per cent per les administracions públiques (tot hi no estar-hi obligades per llei) deixi d'ésser gratuït i que provoqui la perplexitat i l'enuig d'unes famílies a les que s'havia mal acostumat. Per tot plegat, no és estrany, que aquests dies a Santa Coloma de Farners, Sils i Maçanet, pares i alumnes estiguin en peu de guerra per recuperar el que interpreten, des de fa temps, com un dret adquirit.

JOSEP ALUM

EL PUNT

Calella Magazine: Calella cafe: Seleccio de personal

CAMPANYA UNA FLOR PER TOTHOM

Amb motiu de la Fira de Sant Ponç i per 4art any consecutiu, l’Associació de Comerciants i Empresaris de Sils, farem obsequi a tots els nostres clients d’una plata amb flor que podreu recollir en qualsevol dels nostres establiments associats a partir de demà.

Meteoròlegs aficionats

Si són aficionats al temps han de conèixer Meteoclimatic.com, una web ja veterana que permet veure el temps que fa i el que farà.

Aporta informació en temps real del clima, temperatures, vent, pluja, de tota la Península Ibèrica, el sud de França i els arxipèlags de les Balears i les Canàries. Va començar el 2004 per iniciativa de quatre amics catalans meteoròlegs d'afició i ara ja aplega més de 330 estacions meteorològiques no professionals. També inclou webcams, fotografies i notícies interessants per ser un bon observador del temps.

El germà d'en Joan Caimel de Sils desaparegut

Els Mossos, la Policia Local de Malgrat, la Guàrdia Civil i els familiars busquen Serafí Caimel Rocosa, de 51 anys veí de Malgrat de Mar, que solen anomenar «Jaume» i que està en parador desconegut des de divendres passat. Serafí Caimel, que té una disminució psíquica, viu tot sol a l'avinguda Costa Brava número 98, porta 3, de Malgrat. Tot i la disminució que l'afecta, Caimel és autosuficient; és capaç d'anar a comprar i de fer totes les tasques de la llar. L'única cosa que li supervisa el seu germà Joan, que és el seu tutor legal i viu a Sils, és l'accés als comptes corrents. «Però de diners no n'hi falten mai», relata Joan Caimel, que afegeix que, a part de la pensió, Serafí sovint feia feines de manobre en alguna obra. Però des de divendres no se'n sap res. Als bars de Malgrat on acostuma a anar el van veure per darrer cop dijous, i una veïna no està segura de si el va veure dijous o divendres al matí. Pels indicis trobats a la casa, sembla que Serafí va anar-hi a canviar-se i va sortir. La família pensa que potser va agafar el tren per anar a Barcelona, com feia altres vegades. Temen que s'hagi desorientat o que l'hagin atracat. La família, que ha trucat a diferents hospitals de Barcelona i el Maresme on Serafí no està registrat, demana que si algú el veu truqui als Mossos, al 088, o a la seva família, al 972 85 36 14.
SERAFÍ CAIMEL ROCOSATé 51 anys i li diuen «Jaume»

El Punt

Calella Magazine: Calella cafe: Accident

L'ASSOCIACIÓ D'EMPRESARIS I COMERCIANTS DE SILS A ONDARAMBLA 89.9 FM

La Ruta de La botifarra s’està duent a terme pels diferents pobles associats a La Federació de Comerç de La Selva, motiu pel qual aquest mes de maig l’Associació d’Empresaris i Comerciants de Sils ha acudit a ONDARAMBLA per donar a conèixer diferents aspectes del que és el nostra poble.

Parlarem de com veiem el futur de Sils, la seva gastronomia i també coneixerem diferents elaboracions d’un producte tant nostra com és la botifarra, amb les seves múltiples variants de la mà d’un dels nostres carnissers, en Pera Sagrera de “Can Verdum”
Agraïm la col•laboració desinteressada d’en Xico Anoro

La Falca publicitària la podreu escoltar la propera setmana cada dia de dilluns dia 12 a divendres dia 16 a les 12:30 del migdia al 89.9 FM.

CARTES D'UN SOLDAT

L'any 1918, Europa era un camp de batalla. Milers de soldats lluitaven i morien a les trinxeres. Ara, 90 anys després, les cartes d'un d'aquests soldats, el britànic William Henry Bonser, són a l'abast de tothom en un blog d'internet. El seu nét les va trobar en unes golfes i ara les penja al blog fent-les coincidir dia a dia amb la data en què van ser escrites. Així podem seguir la vida d'aquest soldat, diguem-ne, en temps real. "Aquí fa molt fred a la nit però també hi ha dies bonics". El blog, que aquesta setmana ha arribat al milió de visites, ha enganxat milers d'internautes que esperen amb ànsia cada pròxima carta. De fet, no se sap com acabarà la història, ja que no s'ha fet públic si el soldat Bonser va sobreviure o no a la guerra.

TEMPORADA PLANA DE LA SELVA 2008

MOBLES BUTIÑA DE SILS PREMIAT PER LA GENERALITAT A LA INICIATIVA COMERCIAL.

Vint-i-quatre establiments centenaris de dotze comarques també són premiats

El Departament d'Innovació, Universitats i Empresa va reconèixer l'esforç innovador i la qualitat del servei de nou establiments catalans amb els Premis a la Iniciativa Comercial 2007. La Generalitat també va distingir 24 comerços centenaris de dotze comarques. En un acte celebrat a la Llotja de Mar de Barcelona, aquest any la Generalitat va reconèixer els projectes d'innovació, expansió i millora de la competitivitat de tres pimes: Perfumeries Facial, Damerik i Pastisseria Valero.
Perfumeries Facial, de Barcelona, és una empresa familiar que ha passat a ser una cadena de drogueries a una marca de perfumeries consolidada, gràcies a una tasca de modernització dels punts de venda i de renovació de la imatge corporativa.
També va ser guardonada l'empresa Damerik, de Campllong. Es tracta de les botigues de joguines educatives Eurekakids, que ha destacat perquè prioritza la localització dels establiments en el seu pla d'expansió i per la inversió en tecnologia i la comercialització a través d'internet. Així mateix, va ser distingida la Pastisseria Valero, de Móra d'Ebre, un establiment familiar centenari que destaca per la participació activa en les activitats esportives, didàctiques i culturals de la comarca.
A més, el govern va distingir la central de compres del sector de la ferreteria Cofac de Parets del Vallès, i el Gremi de Venedors de Vehicles de Motor de Barcelona i Demarcació, l'Associació de Comerciants i Veïns de Creu Coberta, de Barcelona, i la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària de Serveis de la Plana, de la Catalunya central. Pel que fa a la remodelació de mercats, els guardonats han estat els ajuntaments de Sabadell i Molins de Rei
Els establiments centenaris guardonats van ser Fleca Fontanals d'Olèrdola, Fleca Parés de Vilafranca del Penedès, Pastisseria Rosell de Sant Sadurní d'Anoia, Perfumeries Manyach de Mataró, Cansaladeria Artesans Abel de Caldes de Montbui, Forn de Pa Artesà Cosialls, Forn de Pa Serra, Forn de Pa Rosal, Forn de Pa Boix, Forn de Pa Mistral i La Italiana Rivali, de Barcelona; Forn L'Espiga d'Or de Vilanova i la Geltrú, Pastisseria Sabaté de Sitges, Forn de Pa Jaume Monell de Manresa, l'òptica Comas Ortopèdia i Forn de Pa Soler de Vic, la carnisseria i xarcuteria Burguet de Blanes, la carnisseria Valls de Llançà, Mobles Butiñà de Sils, Llibreria Viladrich de Tortosa i Carns Lafont d'Amposta; i Farmàcia A. Antònia Miras, Joieria Rellotgera Carreras i Calçats Vives de Valls.

El Punt

EL BOCAMOLL

Si són dels que juguen a contestar les preguntes de l'Espartac Peran al concurs de TV3 "El Bocamoll", estan d'enhorabona. Ja no cal esperar l'emissió. En qualsevol moment, des de casa, ja poden fer una partideta virtual. Sols o en xarxa, podem respondre a les qüestions de les diferents seccions del concurs: del corre-cuita al jeroglífic... Igual que a la tele, però, de moment, sense el premi...

Comunicat de premsa del Departament de Salut sobre l'oli de gira-sol contaminat amb olis minerals

L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) va comunicar el 24 d’abril, pel Sistema Coordinat d’Intercanvi Ràpid d’Informació (SCIRI), que França havia detectat oli cru de gira-sol, procedent d’Ucraïna, contaminat amb olis minerals. L’oli cru de gira-sol afectat s’havia distribuït a diversos països europeus (Alemanya, França, Grècia, Holanda, Itàlia i Espanya).

A nivell espanyol s’han identificat 12.200 tones que pertanyen a l’oli cru de gira-sol afectat i s’ha procedit, per part de les empreses del sector, a la identificació dels lots afectats i a la seva retirada del mercat. El Departament de Salut de la Generalitat es va posar en contacte, des del primer moment, amb les empreses del sector a Catalunya per supervisar aquesta retirada.

Las analítiques facilitades per França són quantitatives i solament confirmen la presència d’hidrocarburs totals a l’oli cru de gira-sol amb un rang de uns 5.000 mg/Kg. Tal i com indica la nota de premsa del Ministeri de Sanitat i Consum, aquest producte és sotmès a un procés de refinat i dilució que disminueix dràsticament la contaminació i la col·loca en uns nivells que permeten afirmar a l’AESAN que l’exposició és baixa i que no hi ha risc per a la salut.

No obstant això i pel principi de precaució, l’AESAN recomana abstenir-se de consumir oli de gira-sol fins que, dilluns, es puguin concretar tant les marques afectades com aquelles que no ho són i es procedeixi, a partir de llavors, a la reposició, als punts de venda, d’oli de gira-sol procedent de partides no afectades.

Olis: d'oliva, de gira-sol, de soia, de blat de moro...Saludables i indispensables en la dieta

Qui no ha escoltat les lloances que metges i nutreòlegs aboquen sobre l'oli d'oliva? En defensen l'efecte positiu davant del colesterol, en lloen les qualitats en l'alimentació cardiosaludable, en propaguen el valor nutritiu i, sens dubte, n'enalteixen el rendiment a la cuina: amanides, fregits, salses...

En la dieta mediterrània, el rei són els olis d'oliva i d'altres fruits i llavors, que entre nosaltres han jugat des de fa dècades el paper que en altres cultures culinàries han exercit la mantega i altres greixos menys saludables que els olis. Conèixer les característiques organolèptiques (sabor, color, aroma...) i nutritives dels diferents tipus d'oli, destinar-los cada un al seu ús culinari més propici i escollir encertadament entre la immensa oferta d'olis que ofereixen les prestatgeries de les botigues és avui una pràctica comuna entre els consumidors, especialment entre els més preocupats per mantenir una dieta saludable però no per això menys satisfactòria per al paladar.
Disposem al mercat d'una gran varietat d'olis: d'oliva, de gira-sol, de soia, blat de moro& En què ens hem de fixar per escollir-ne un o un altre? Tots són aptes per al consum però hi ha diferències sensibles quant al seu valor nutritiu, les característiques sensorials, els usos culinaris més adequats i fins i tot en els efectes que tenen en relació amb la salut. Malgrat que són els aliments més calòrics, els olis són productes bàsics que han de ser presents cada dia en la nostra dieta, tot i que sempre en les quantitats adequades. El més convenient és utilitzar a la cuina l'oli d'oliva i els de llavors, ja que així aconseguim que la proporció dels diversos tipus de greix (monoinsaturat, poliinsaturat i saturat) s'ajusti al que requereix una alimentació equilibrada i cardiosaludable.

Com es produeix l'oli

Els olis són greixos vegetals que es troben formant petites gotes a l'interior de les cèl·lules de llavors i d'alguns fruits. Els més habituals per al consum humà són els que s'obtenen a partir de llavors de soia, gira-sol, blat de moro, sèsam, nou, coco i fruits com l'oliva i el fruit de la palmera oliera

Fases en la producció industrial d'oli

Extracció: Per aconseguir l'oli és necessari trencar les cèl·lules vegetals mitjançant trituració i després aïllar-lo dels altres components de llavors o fruits. El triturat es du a terme mitjançant rodets o moles fins a obtenir una pasta homogènia que se sotmet a un premsatge per mitjà de dispositius mecànics que apliquen pressió a la pasta per esprémer l'oli. El premsatge es pot realitzar en calent o en fred. En calent s'obté més oli però, com a contrapartida, necessita un procés superior de refinament que el de pressió en fred. D'altra banda, la "pinyolada" o residu que queda després del premsatge conté encara entre un 10% i un 20% d'oli que també es pot aprofitar. Per a això s'apliquen dissolvents autoritzats que arrosseguen l'oli residual i el sotmeten després a un escalfament que elimina per complet els dissolvents esmentats del producte acabat mitjançant evaporació.

Refinament: Aquesta operació elimina les impureses que es formen durant l'extracció i que transmeten a l'oli un sabor indesitjable. Inclou diversos processos que redueixen el grau d'acidesa i suavitzen el sabor de l'oli. L'acidesa ve determinada per la quantitat d'àcids grassos lliures: com més àcids grassos lliures contingui, més gran és l'acidesa de l'oli. Des del punt de vista nutritiu, els millors olis són els de pressió en fred, ja que tant el premsatge en calent com el refinament redueixen el contingut de substàncies que confereixen a l'oli el seu sabor, l'aroma, el color i alguns dels seus components més saludables, com les vitamines E i beta-carotens o provitamina A i, finalment, els antioxidants i fitosterols que impedeixen que part del colesterol que ingerim amb els aliments s'absorbeixi a l'intestí, cosa que és beneficiosa per a persones amb nivells elevats del colesterol a la sang i per a la prevenció de malalties cardiovasculars.

El d'oliva, oli rei

S'apropa la temporada de la recollida de l'oliva, fruit de què s'obté el preat oli d'oliva. En comparació amb els olis de llavors, l'oli d'oliva és més aromàtic i saborós, d'elaboració més simple, més estable (triga més a fer-se ranci) i és més apropiat per al fregit, ja que aguanta millor les temperatures altes sense descompondre's. N"hi ha de diferents tipus:
L'oli d'oliva verge no és refinat i s'aconsegueix triturant les olives fins a obtenir una pasta i aplicant pressió en fred per esprémer l'oli. Només se sotmet a processos físics que eliminen les partícules sòlides que conté en suspensió i per fer-lo transparent. En funció de la quantitat d'àcids grassos lliures i segons les característiques del fruit, la seva qualitat i suavitat de sabor serà superior o inferior:

Verge, extra, fi i corrent: a l'extra, de sabor i aroma afruitat i suau, l'acidesa és inferior a 1 grau (1% d'àcids grassos lliures), en el fi arriba a 2 graus i en el corrent fins a 3 graus. Com menys acidesa, millor qualitat.

Verge llampant: conté més de 3 graus d'acidesa i no és comestible a causa del seu fort sabor.

L'oli d'oliva refinat s'obté a partir d'un oli que conté molts àcids grassos lliures perquè s'aconsegueix mitjançant pressió en calent o procedeix de fruits de poca qualitat, per la qual cosa cal refinar-lo per convertir-lo en comestible. És de color pàl·lid, la seva acidesa no arriba als 0,2 graus per la qual cosa amb prou feines té sabor i conté molt poques vitamines, fitosterols i substàncies responsables de l'aroma.

L'oli pur d'oliva, o simplement oli d'oliva, és el més comú al mercat i procedeix d'una barreja d'oli d'oliva verge i refinat. La seva acidesa no ha de superar 1 grau.
L'oli de pinyolada d'oliva s'obté aplicant dissolvents a la pinyolada que queda després de l'extracció. És el de pitjor qualitat i cal refinar-lo per reduir-ne l'acidesa màxima a 0,3 graus.
Propietats nutritives de l'oli d'oliva

El verge i el pur d'oliva són els més rics en vitamina E (antioxidant natural) i fitosterols. Tots destaquen pel seu aportament elevat de greix monoinsaturat (principalment àcid oleic), el que millor col·labora en la prevenció de malalties cardiovasculars. Aquest greix monoinsaturat augmenta els nivells a la sang del "bon colesterol" (HDL-colesterol). D'altra banda, la vitamina E i l'àcid oleic eviten l'oxidació de les lipoproteïnes o transportadors a la sang del colesterol (relacionades amb el desenvolupament de malalties cardiovasculars) i d'altres substàncies vinculades amb el desenvolupament de certs tipus de càncer. Aquestes dues particularitats de l'oli d'oliva li confereixen el qualificatiu d'aliment saludable. Tot això explica que es recomani l'ús d'oli d'oliva (preferiblement verge o pur d'oliva), encara que això no signifiqui desterrar l'ús d'olis de llavors, també saludables.

Altres olis de llavors i fruits

Oli de gira-sol: després de l'oli de càrtam és el més ric en àcid linoleic i, després del de germen de blat, ho és també en vitamina E.

Oli de soia: de sabor neutre, és ric en greixos poliinsaturats, especialment en àcid linolènic.

Oli de nou: s'obté per pressió en fred i no necessita refinament. És el més ric en àcid linolènic. Es rovella i es fa ranci amb molta facilitat.

Oli de sèsam: de sabor i aroma molt agradables, conté igual proporció d'àcid oleic (monoinsaturat) i linoleic (poliinsaturat). No necessita refinament, conté un antioxidant natural, sesamol, que el fa molt estable i resistent a l'oxidació, per la qual cosa suporta diversos anys sense enrancir-se.

Oli de coco i de palmera: som ja en una cosa diferent, perquè aquests olis són rics en greix saturat i, igual com els greixos saturats que abunden en els aliments d'origen animal, el seu consum freqüent es relaciona amb l'augment dels nivells de colesterol a la sang i, per tant, no tenen l'efecte cardioprotector dels altres olis. Són menys saludables que qualssevol altres olis convencionals i generalment s'empren en l'elaboració de productes de pastisseria industrial i en fregits de productes tipus snacks.

L'oli i els fregits: consells pràctics

L'oli d'oliva és el més adequat per fregir, ja que és el que millor resisteix les temperatures de fins a 160-200ºC necessàries per fregir. És el més estable i el que es descompon més lentament. Un altre avantatge: impregna menys l'aliment fregit, cosa que permet que sigui menys calòric.
No s'ha de barrejar oli nou amb oli ja usat, ni el d'oliva amb el de llavors: tenen diferents punts de fum, el d'oliva aguanta més temperatura que els altres i si els barregem, un crema l'altre i es produeixen substàncies irritants i potencialment tòxiques.

Cal evitar el sobreescalfament: el preferible és no sobrepassar durant el fregit la temperatura de 170ºC. Si s'utilitza una fregidora elèctrica, regulem el termòstat perquè l'oli no fumegi ni s'enfosqueixi. Si la temperatura és molt elevada, es generen substàncies irritants i potencialment tòxiques. Rebutgem sempre l'oli sobreescalfat i, sens dubte, el cremat.

Els aliments que s'han de fregir han d'estar secs, l'aigua afavoreix la descomposició de l'oli.

Cal filtrar l'oli després de cada fregit per eliminar restes d'aliment cremades que queden flotant i afavoreixen l'oxidació i la descomposició dels olis.

No hem d'utilitzar el mateix oli més de dues o tres vegades per fregir, especialment si ha fumejat o està enfosquit.

Si volem que els aliments empanats o arrebossats quedin cruixents i amarin menys oli, afegim per cada ou batut una cullerada d'aigua o llet. Si a més posem paper absorbent de cuina perquè absorbeixi l'excés d'oli de l'aliment fregit, millor.

Les obres del tercer carril de l'AP-7 en el tram gironí començaran al maig i costaran 45 milions d'euros

Les obres per construir un tercer carril en el tram gironí de l'autopista AP-7 començaran aquest mes de maig entre Maçanet de la Selva i Fornells, de 18,7 quilòmetres. La companyia Acesa ha adjudicat el projecte a l'empresa FCC Construcciones, per un import de 45,4 milions d'euros, i està previst que els treballs finalitzin a mitjan 2010. L'obra començarà amb l'ampliació dels ponts i els viaductes i a partir del setembre la feina es concentrarà a la calçada. La resta de trams fins a la Jonquera estan encara en fase de redacció però es preveu que estiguin enllestits aviat. Ampliar l'AP-7 suposarà una inversió de 300 milions a la demarcació de Girona.
El tram Maçanet-Fornells és el primer de les comarques gironines que es començarà a ampliar. La resta –Fornells-Vilademuls, Vilademuls-Figueres i Figueres-la Jonquera– es preveu que també comencin properament. Les obres que ara es començaran a executar no inclouen la construcció del nou enllaç de Fornells, que es tramita a part i que fins fa poc ha estat a exposició pública, juntament amb els altres dos enllaços nous.
Per construir el tercer carril entre Maçanet i Fornells s'utilitzaran els terrenys de servitud que hi ha a l'autopista i, per tant, no s'han hagut de fer expropiació a particulars. L'objectiu d'Acesa és fer seqüencialment les fases de treballs previs, construcció i asfaltatge, de manera que sempre quedin dos carrils de circulació per sentit i això permeti que no hi hagi afectacions importants en el trànsit. D'altra banda, Acesa ha acceptat la petició de l'Ajuntament de Sils d'instal·lar pantalles acústiques a les masies més properes a l'AP-7, als estanys i a l'altura del nucli urbà, on també es farà un talús arbrat per reduir l'impacte visual.

Diari de Girona

Tria i remena abans de comprar!

Busqui, compari i si troba alguna cosa millor, compri-la. D'això es tracta a la web "Tryphone.com". Una pàgina interactiva que ens permet triar i remenar entre, de moment, una quinzena de models de telèfons mòbils de diferents marques. De manera molt fàcil i virtual, l'usuari pot anar utilitzant les diferents funcions de cada mòbil fins a veure quin és el que el convenç més. Des d'afegir un contecte a l'agenda a veure les trucades rebudes, la web permet fer-ho gairebé tot, excepte, és clar, trucar per telèfon!