- Nom: Narcís Figueras Capdevila- Lloc i data de naixement: A Sils, el 13 de juny de 1962
- Defineix-te en una paraula: tastaolletes cultural
- Quina és la teva professió? Professor universitari
- Una virtut que valores en els altres: La franquesa però amb tacte
- Ara un defecte que no suportes: La pedanteria
- Un llibre: El que vaig llegir aquest estiu passat, “Dues vides”, de Vikram Seth (Ed. Empúries, 2006). El recomano molt.
- Una cançó: Qualsevol del darrer CD de Katie Melua “Pictures”.
- Un viatge: No viatjo gaire. Una ciutat italiana: Ferrara, Verona...
- Un invent important:
El microones és bàsic a les cases avui dia, no? Però crec que cada cop serà més important del que ha estat fins ara... el tren. No podem posar infinits cotxes a les carreteres, encara que les ampliem.
- Una pel·lícula: La que aquí es va dir “Lo que queda del dia”, amb Anthony Hopkins i Emma Thompson.
- Un desig: Saber ajudar de debò els meus fills a fer-se persones
- Que vol ser quan sigui gran: Una persona feliç amb els altres.
- Un personatge històric: Jesús de Natzaret, que per a mi és també altres coses.
- Un personatge actual: Em costa molt decidir. Hi ha milers de persones que fan el que han de fer (a casa, a la feina, a la societat) i no surten al telenotícies.
- Un problema per resoldre: La fam al món (és possible! I només depèn de nosaltres i de la pressió que fem)
- Que falta a Sils?
Una dinàmica social, cultural i educativa més intensa i que pugui englobar la gent de diferents procedències en un projecte comú.
- Que hi sobra a Sils?
Individualisme, comodisme, un cert desinterès per les coses que són de tots. Tot i que això va canviant...
- Una frase:
Amb una no en faig prou. Hi ha un adagi llatí que recordo sovint quan em costa posar-m’hi: “Començar ja és la meitat de la feina”.
I un adagi català que diu la meva àvia, no gaire transcendental però sempre m’ha semblat molt cert, penseu-hi bé: “Festes me’n fas i no me’n sols fer: o em vols fotre o m’has de menester”
Recentment has publicat a Bàlec Llibres junt amb David Pujol i amb il·lustracions d’Ignasi Esteve el llibre El cas estrany d’en Pere Porter, presentat a Sils el 8 de febrer. Parlem-ne un a mica.
- Quant vàreu decidir escriure aquest llibre?
Ja fa quasi tres anys. Va ser iniciativa de David Pujol que em va contactar per escriure un pròleg a la història d’en Pere Porter, aquell que va entrar a l’infern per l’Estany de Sils; al final la cosa es va allargar en l’estudi que he inclòs en el llibre.
- A quin tipus de públic va dirigit?
A quasi tothom. En David ha adaptat aquesta narració escrita el segle XVII pensant en un públic molt ampli d’infants i joves, persones interessades en la cultura, estudiants de català d’adults, gent que s’inicia en el català o en la lectura, etc. Crec que pot ser molt útil. Si en volen saber més llegiran també el meu text, que va a la segona part del llibre.
- Que penses que pot agradar més del llibre?
A banda dels textos, el llibre conté unes magnífiques il·lustracions d’Ignasi Esteve que són l’autèntica gràcia i atractiu de l’obra. Són molt bonics, de debò. Els més menuts s’entretindran en els dibuixos, mentre algú de gran els llegeix la història.
- Vàreu tenir dificultats per publicar-lo?
No, dificultats, no. Més aviat el que costa és trobar el temps per dedicar-te, a més, a aquestes activitats que són agradables i donen satisfaccions. L’editor sí que ha de buscar finançament per poder treure el llibre, però els autors bàsicament ens les hem d’empescar per trobar temps.
- Es un llibre fàcil de llegir?
Sí. Molt. En tot el llibre ens hem esforçat per fer servir un llenguatge planer i no utilitzar paraules que no s’entenguin a la primera. En el meu text hi ha detalls històrics o literaris, però mirava d’explicar-ho tot i no donar res per sobreentès. Tothom el pot agafar i hi trobarà coses que li agradaran.
Moltes gràcies Narcís i esperem poder tornar a tenir el plaer que ens obsequiis amb un altre llibre aviat!
0 comentaris:
Publica un comentari